Akrocard 2000, una empresa de caràcter familiar gironina fabricant de targetes plàstiques de tota mena, es traslladarà abans de l’estiu a unes noves instal·lacions que s'estan construint en l'actualitat amb una capacitat que multiplica per quatre la superfície actual.
La firma, nascuda a Barcelona ara fa dotze anys, durà a terme aquest trasllat, que significarà una inversió d’un milió d’euros, coincidint amb un canvi d’estratègia empresarial que consisteix en l’especialització per fabricar les targetes més innovadores, és a dir, les que usen la tecnologia d’identificació de radiofreqüència.
La planta productiva té en l’actualitat una superfície de 800 metres quadrats. «Amb la nova seu hi haurà prop de 3.000 metres quadrats», explica Lluc Noelle, director comercial d’Akrocard 2000, que hi afegeix que la decisió coincideix amb «l’aposta decidida per entrar de ple en les aplicacions de R+D, que passen per l’adaptació dels sistemes més intel·ligents en la fabricació de targetes». Ara per ara, la firma, ubicada a Vall-llobrega (Baix Empordà) i que té una trentena de treballadors, produeix targetes plàstiques de PVC (similars a les bancàries que tothom coneix) personalitzades amb tot tipus d’acabats: embossing, flat printing, fotografia, panell de signatures, codi de barres i banda magnètica, entre d’altres.
Cada vegada més, el format «targeta» s’imposa a altres, i encara més des de les recents aplicacions basades en la tecnologia RFID (identificació per radiofreqüència), com, per exemple, la que s’utilitza en el Bicing, transport públic en bicicleta de la ciutat de Barcelona, expliquen fonts de la tecnològica. L’ús del sistema RFID «s’ha estès els darrers dos anys d’una manera notable i s’ha convertit en una eina de control i gestió d’informació personal: accessos, logística o com a mitjà de pagament en transaccions quotidianes», afirma Oriol Puente, del Departament de Màrqueting d’Akrocard.
L’activitat d’Akrocard 2000 per a enguany ja se centrarà en les targetes de darrera generació; concretament, el 30% de la facturació sortirà d’aquesta especialització, que, segons els directius de la firma, «té molt camí per recórrer. En l’actualitat, la targeta RFID és el producte més potent que elabora la firma catalana, tot i que també treballa amb les targetes clau o llum per a hotels i les de mútues, socis, penyes i federacions, entres d’altres.
Akrocard acaba de signar un acord amb el Servei Municipal de Transport (SMT) de Santander en què ha servit 264.000 targetes per a diverses operacions. Aquest projecte inclou targes amb un xip d’1 K. Tot i això, «el projecte encara és viu i molt carregat de dosi tecnològica». L’SMT vol ampliar les aplicacions d’aquestes targetes i «ja estudia posar-se d’acord amb les entitats de transport veïnes per poder ajuntar-les totes en una sola targeta compatible a tota la zona i a totes les mobilitats de transport: autobús, tren i altres», expliquen fonts del Departament de Màrqueting de la firma gironina, que factura sis milions d’euros, tot i que preveu doblar la vendes en dos anys, precisament gràcies a l’increment de producció de les targetes més «intel·ligents», assegura Lluc Noelle. És evident, però, que per poder fer una targeta que s’utilitzi per a més d’un transport hi ha d’haver una coordinació i una voluntat de les entitats gestores, tant privades com públiques.
La previsió és que les targetes de radiofreqüència aviat tinguin 8 o 32 K. A tall d’exemple, una que tingui una capacitat de 4 K pot arribar a tenir 140 usos diferents. És a dir, a més del Bicing, també podria servir per a autobús/metro, el supermercat, la feina (entrades i sortides), la universitat, el carnet del Barça, etc. Tècnicament, expliquen fonts d’Akrocard, «cada targeta de RFID pot assolir les 80.000 transaccions, en comptes dels deu (o cinquanta) viatges per cada targeta de cartó en l’actualitat en el transport d’una ciutat com ara Barcelona, per posar un exemple.
L’empresa tecnològica ha signat diverses operacions amb altres països d’arreu. Principalment opera a Sud-amèrica i Portugal. Durant aquest exercici, a part de centrar-se en el trasllat a la nova seu a l’estiu, es vol «intensificar les vendes al nord d’Àfrica a través de dos països i també potenciar la presència a França. Precisament un del motius que van determinar el trasllat de l’empresa de Barcelona a la demarcació de Girona fou ser més a prop d’aquell país. «El passat familiar i l’educació en francès hi tenen a veure», explica Lluc Noelle.
Ramon Roca
